divendres, 24 d’octubre de 2014

Japanese New Music Festival a Barcelona

El 18 d'octubre al Almo2bar de Barcelona vam tenir la sort de gaudir de la magia de 3 dels millors musics japonesos vius. El Japanese New Music Festival es va deixar caure per la ciutat i Tatsuya Yoshida, Kawabata Makoto y Tsuyama Atsushi ens van reventar l'anima amb la seva música. El Festival va començar Yoshida interpretant part del seu repertori amb Ruins Alone. Crec que Yoshida és un dels millors bateristes vius, potser el millor. I ja no només parlo del seu virtuosisme insturmental, sinó també de la seva versatilitat i la seva agilitat mental i musical, a més de tota la seva extensa i variada obra compositiva. Un prodigi que només es pot arrivar a copsar completament veient-lo tocar en directe. Després d'ell Kawabata Makoto ens va regalar una de les seves improvitzacions  solistes carregades de distorsió i creativitat, a la qual es van unir Yoshida i Atsushi un instant, fent que el solo es convertís de cop en un profund viatge per l'espai, abans de tornar a abandonar a Makoto a la seva soledat perque pogués acabar la seva descarrega d'energia còsmica en total llibertat. Quan encara ens estàvem recuperant del que acababem de viure, Tsuyama Atsushi va agafar el baix i ens va regalar un moment extraordinari de música irresistible a baix, veu i flauta en una linia de World Music fascinant. Acabat el seu moment solita, li va passar el baix a Makoto mentre ell prenia la guitarra. Aixi va començar l'actuació de Psyche Bugyo, el projecte de Tsuyama Atsushi en que agafa la guitarra i és deixa dur per la bojeria guitarristica més vigorosa i imprevisible. Ens va enlluernar amb un incendiari solo de guitarra de 10 minuts mentre Tatsuya Yoshida i Kawabata Makoto es convertien en una secció ritmica vigorosa i centrada en acompanyar la guitarra i deixar-la ser el centre d'atenció. Per a descansar una mica de tanta serietat, Tatsuya Yoshida, acompanyat per Tsuyama Atsushi van començar a improvitzar tota mena de sorolls amb diversos objectes amplificats electrònicament. Havia començat l'actuació d'Akaten, que no va ser gaire llarga, només una petita pausa humoristica per a donar una mica d'aire, però molt divertida i agraïda. Acabat això, va ser el torn de Zoffy, el dúo baix-guitarra de Tsuyama Atsushi i Kawabata Makoto interpretant versions grotesques i humoristiques de cançons clásiques del Rock'n'Roll, en aquest cas de Deep Purple i Led Zeppelin. Tsuyama Atsushi és un excelent vocalista capaç de fer servir tot tipus de tècniques vocals. Després de Zoffy, vam poder gaudir de potser la part més absolutament esbojarrada de la nit amb Zuvi Zuba X. El talent d'aquestes tres músics es tal que poden interpretar música molt complexa i 5 segons després dedicar-se a fer l'imbècil i ser igual d'impressionants. Veure a Zuvi Zuba X en directe et provocar ganes de riure, de cridar i de ballar, tot alhora. No es pot explicar amb paraules, és un espectacle. Per acabar la nit, la part més salvatge musicalment de totes: Acid Mothers Temple SWR. Els 3 genis es van deixar anar a les idees més arriscades, experimentals i àcides que es poguéssin imaginar, amb un nivell de compenetració que poques vegades s'hagi vist. Encara que ja ho hagi dit més d'una vegada, si no ho veus, no t'ho pots creure. Si mai teniu la possibilitat de veure'ls en directe, aneu-hi, o us arrepentireu d'haver deixat passar aquesta oportunitat. Ara només podem desitjar que tornin haviat a Barcelona.

dimecres, 17 de setembre de 2014

Jesus and Mo

Jesus and Mo és un webcomic anglès ateu i irreverent que es publica des del 2005. Amb un company que vaig coneixer per Twitter (Ell @Homefoc i jo @Cuquisade) traduim i publiquem les seves tires còmiques a Facebook. El seu humor fresc, atrevit i inteligent ens sembla essencial i per això volem que arribi a tota la gent possible. Sé que fer spam és lleig, però no em preocupa. Aqui teniu la página: https://www.facebook.com/jesusandmospanish

Espero poder tornar a actualitzar el blog més regularment dient coses més interessants i no només fent spam.