dimecres, 10 d’agost del 2011

La història de Joe's Garage

El "pròleg" que Zappa va escriure a les lletres del seu álbum Joe's Garage, potser la millor òpera-rock de tots els temps. L'álbum és de 1979.




Els idiotes deseperats a les altes oficines de tot el món han sigut coneguts per promulgar els més desagradables trossos de legislació per guanyar vots (o, en llocs on no han de votar, per controlar les formes no desitjades de comportament de masses).

Las lleis ambientals no es van aprovar per protegir el nostre aire o la nostra aigua... es van aprovar per aconseguir vots. Les campanyes periòdiques anti-obscenitat no estàn dirigides a lliurar les nostres comunitats de la decadència moral... estan dirigides a donar una aura de santedat als caça-despatxos que les reclamen. Si unes poques frases clau es colen en qualsevol discurs (com els consellers experts els hi expliquen a diversos liders d'estat) els vots vindran rodant, els dolars vindran rodant i, el que és més important, el poder serà conservat pel tio simpàtic (o la tia) que aconseguiexi la major difusió dels mitjans per la seva corrupció. Naturalment, als negocis dels seus amics els hi anirá tot molt bé.

Tots els goberns es perpetuen a si mateixos a través de la comisió diaria d'actes que una persona racional trobaría estúpids o perillosos (o les dues coses). Naturalment, el nostre gobern no és cap excepció... per exemple, si un día el president (qualsevol d'ells) anés a la televisió i s'assegués allà amb la bandera a l'esquena (o una escena rústica amb un petit salt d'aigua, més la bandera) i mirés a la cámera i li digués a tot el món que els problemes energètics i tots els problemes d'inflació tenen el seu origen en i es poden resoldre amb l'abolició de la MÚSICA, seguramet la majoria de la gent el creuria i pensaria que la il.legalització d'aquesta nauseabunda forma de polució sonora seria un petit preu a pagar per la oportunitat de tornar a comprar carburant com als vells temps. ¿De cap manera? ¿No passará mai? Els discos estan fets de cru. Tots aquests grans concerts de rock van de ciutat en ciutat en camions de 45 peus que devoren combustible... i quan arriven allà, gasten enormes quantitats d'energia elèctrica amb les seves llums, els seus amplificadors, els seus sistemes de so... les seves maquines de fum. I tots aquells sintetitzadors... mireu tot el plástic que porten a dins... i les pues de la guitarra... i qualsevol cosa que se't acudeixi...

Joe's Garage és una història estúpida sobre com el gobern va a intentar exterminar la música (causa d'un comportament no desitjat de la masa). És una cosa així com una obra barata d'institut... de la manera com s'hauria fet fa 20 anys, amb tots els decorats fets de caixes de cartró i pintura de cartells. És també com aquelles conferències que solen donar els experts locals (on t'ensenyen totes les formes diferents que tens de malgastar-te, amb les pastilles portan-te a l'herba portan-te a l'agulla etc., etc.). Si l'argument de la història sembla una mica absurd, i si la idea de L'escrutinador Central fent cumplir lleis que encara no s'han aprovat et fa riure, alegret de no viure en un d'aquests alegres païssos petits on la música està o molt seriament restringida... o, com a l'Irán, és totalment il.legal.





Eventualment es va descobrir
que Déu
no volia que fóssim
tots iguals.

Això eren
males noticies
pels goberns del món,
perquè semblava contraria
a la doctrina de
Racions Regulades en Porcions.


La Humanitat s'havia de fer més uniforme
si es volia que
el futur
funcionés.
Es van buscar diverses maneres
de unirnos a tots
però, ai,
la igualitat no es podia forçar.

Va ser per aquesta època que a algú
se li va acudir la idea de la
criminalització total,
basada en el principi que,
si tots fóssim delinqüents,
podriem per fi ser uniformes
fins a cert punt
davant els ulls de
la llei.

Astutament els nostres legisladors van calcular
que la majoría de la gent sería
massa gandula per comtre un
vertader crim,
aixi que es van fabricar noves lleis,
fent possible a qualsevol
violar-les en qualsevol moment del dia i de la nit
i,
un cop tots haguéssim trencat alguna llei,
estariem tots en el mateix club feliç,
junt amb el president,
els grans industrials,
i els peixos grossos del clergat
de totes les vostres religions preferides.

La criminalització total 
va ser la millor idea del seu temps,
i va ser vastament popular,
excepte per aquelles persones
que no volien ser delinqüents o estar fora de la llei.

Aixi que, obviament, s'havia de
forçar-les a entrar al joc...
la qual és una de les raons per les quals
la música
va ser declarada
ilegal.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada